La Sénia, el riu i la fusta…
La història comercial i industrial de la Sénia al llarg del segle XX és realment singular si tenim en compte l’entorn rural i agrícola en què s’emmarca. Des dels seus orígens, el municipi ha sabut aprofitar al màxim els recursos naturals que l’envolten: la fusta dels Ports, abundant i de gran qualitat, i l’energia de l’aigua que li proporcionaven la muntanya i el riu que li dona nom.
Tot i això, van ser la indústria paperera i, posteriorment, la dels pinzells les que van actuar com a veritables motors de transformació econòmica i social. Gràcies a aquestes activitats, molts fusters locals van poder especialitzar-se i evolucionar fins a convertir-se en ebenistes, tallistes, lacadors i muntadors. Amb el temps, aquest saber fer artesanal i tècnic va donar lloc a la consolidació d’un teixit empresarial capaç de fabricar i crear mobiliari amb un segell propi, que avui dia continua produint-se i comercialitzant-se des de la Sénia.
Aquest procés de transformació va convertir el poble en un pol industrial de referència dins el sector del moble, capaç de combinar tradició i innovació, i de mantenir viva una identitat vinculada indissolublement a la fusta i a l’art de treballar-la.
L’ofici del rossegador i el treball del ròssec…
Entre els oficis tradicionals vinculats a la fusta, el del rossegador ocupa un lloc destacat. La seva tasca, coneguda com el ròssec, consistia a transportar els troncs tallats als boscos fins als punts on es podien carregar i traslladar cap als tallers, serradores o zones de distribució.
Aquest transport es feia sovint en terrenys difícils i de gran pendent, per això els rossegadors utilitzaven la seva pròpia força i, sobretot, la d’animals com mules o cavalls, ajudats de cordes i cadenes, entre altre eines essencials . No era una feina fàcil: exigia resistència, habilitat i molta experiència per moure peces tan grans i pesades en condicions dures i sovint perilloses.
El ròssec era una baula imprescindible dins l’economia forestal tradicional. Sense els rossegadors, la fusta no hauria pogut sortir dels boscos per arribar a ser transformada en mobles, eines, estructures o embarcacions. Avui, aquest ofici gairebé desaparegut, ens recorda la importància de l’esforç i el coneixement de la natura que hi havia darrere de cada peça de fusta treballada.
